FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer fort, més fort. L'exercici enforteix el cos. Enfortir la voluntat. Això enforteix la seva autoritat. Aquest nen té necessitat d'enfortir-se. Així els membres s'enforteixen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que depèn del franc arbitri. Una quantitat arbitrària, a la qual hom pot atribuir un valor qualsevol. Exercit no atenent sinó a la pròpia voluntat o capritx. Autoritat arbitrària. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és indulgent, que es presta a alguna cosa, per bona voluntat envers algú. Lector benèvol. Crític benèvol. Mostrar-se benèvol. Crítica benèvola. Que és signe de benevolència. Mirada benèvola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afalagar (algú) servilment, per guanyar-se la seva voluntat. Un polític que no fa sinó adular el poble. Els cortesans adulaven el rei. Adular l'ambició, els capricis, la vanitat, d'algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obstacle, impediment. Posar empatx a la voluntat d'algú. Sense empatx ni contradicció. Retenció d'aliments mal digerits a l'estómac. Tenir un empatx de cireres. Tenir un empatx de ciència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tu, pertanyent a tu. El teu germà. Aquesta vaca no és teva. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de tu. Prop teu. la teva La teva voluntat, la teva opinió, el teu interès, etc. Tu fes la teva i no et fiquis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracte bilateral en què intervé una sola persona física, la qual formula la declaració de voluntat i de consentiment en nom propi i en nom d'una altra persona a la qual representa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'objectivar; l'efecte. En sociol., procés pel qual una definició social de la realitat amaga la seva dimensió subjectiva i és percebuda com a objectiva i independent de la voluntat individual. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De nosaltres, pertanyent a nosaltres. El nostre germà petit. Tot això és nostre. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de nosaltres. Davant nostre, a la vora nostra. la nostra La nostra voluntat, opinió, el [...]
